Mercats oberts

Vegeu el següent enllaç: Mercats oberts

Els mercats de Barcelona afronten els reptes d'una renovació per adaptar-se als nous hàbits i horaris dels compradors. Ens hem fixat en quatre mercats municipals de la ciutat de Barcelona: present i futur de Sants, Boqueria, Mercè i Sant Antoni.

Sou d'anar a plaça? Hi aniríeu però no us va bé?

Quan falten pocs mesos perquè obri el nou mercat de Sant Antoni, després de més de 8 anys de reforma, ens preguntem per la realitat dels mercats municipals de Barcelona. Un model de xarxa que és únic al món, amb 39 mercats alimentaris repartits en els 10 districtes de la ciutat.

El "30 minuts"  "Mercats oberts" s'endinsa en l'exemple representatiu de quatre mercats de Barcelona, el de Sant Antoni, el de Sants, el de la Mercè a Nou Barris- i, és clar, el de la Boqueria, que als mateixos reptes que qualsevol altre mercat, hi afegeix els problemes derivats de l'afluència massiva de visitants.

Com s'enfronten als canvis de costums? En tot cas, els mercats segueixen sent un mirall de la societat com han estat sempre aquests equipaments essencials en la nostra cultura.

I, sobretot, tenen futur?

Un reportatge de Tana Collados i Víctor Díaz / Imatge: Carles de la Encarnación / Producció: Jèssica Montaner /  Muntatge: Moisès Casanovas

Text extret de Mercats Oberts, 30 minuts.

Fotografies del mercat de la Boqueria, per Isabel Castro

¿Hay algo más pop que un supermercado?

¿Hay algo más pop que un supermercado? Si Andy Warhol convirtió en arte el detergente Brillo y la lata de sopa Campbell, Carlos Berlanga y Nacho Canut utilizaron el híper como escenario para un crimen en el primer gran clásico de la movida. Las menciones a los refrescos Quench, los dulces Mielitos y las latas de bonito fueron un antecedente de la pasión por los productos envasados.

La "movida madrileña" fue un movimento contracultural nacido en la España postfranquista que se prolongó hasta mediados de los ochenta. El movimiento intentó dar una imagen de modernidad adoptando una estética rupturista a nivel de todas las artes. En el ámbito musical se manifestó de forma muy diversa, adoptando tendencias musicales tan dispares como el tecno-pop, new wave, glam rock, tecno o punk.

Uno de los grupos más influyentes fue el liderado por Olvido Gara y Nacho Canut, conocido como Alaska y los Pegamoides.

Empujando mi carrito,

lleno de Quench y Mielitos;

Mari Pili va muy mona

con su faldita de goma.

Terror en el hipermercado

Horror en el ultramarinos

Mi chica ha desaparecido

Y nadie sabe cómo ha sido

no, oh..

Maripili rica, guapa

de bonito ni una lata

Ven deprisa, ven corriendo

yo te espero en complementos

Llevo horas esperando

Maripili está tardando

Esta chica no coordina

Mary Pili ven monina

Terror en el hipermercado

Horror en el ultramarinos

Mi chica ha desaparecido

Y nadie sabe cómo ha sido

no, oh..

¿De quién es esta cabeza,

este brazo, esta pierna?

ay MaryPili eres tú

ay que disgusto, ay que cruz

Terror en el hipermercado

Horror en el ultramarinos

Mi chica ha desaparecido

Y nadie sabe cómo ha sido

no, oh..

Webs consultades: www.wiquipedia.org i www.ondakin.com

Als mercats, arreu

Mercat a Atenes. Fotografia: Fina Masdéu (2010)

Mercat de verdures, Catània. Fotografia: Aineto i Borràs (2010).

Mercat a Istanbul. Fotografia: Fina Masdéu (2011)

Les visites al mercat m’encanten; formen part sempre de la meva vida. Quan vaig a Atenes, una de les visites obligades és al mercat central, el Kentrikí Agorá, que és meravellós. Encara hi ha un petit departament on hi fan música de rebétiko totes les nits de l’estiu. Diuen que, en l’antic mercat d’Atenes, Sòcrates passejava entre les verdures i les mercaderies, aprenent i ensenyant filosofia. Per a mi és una imatge gairebé real, potser utòpica, però d’alguna manera em ve al cap cada vegada que entro a aquest mercat.

Sempre m’ha agradat visitar els mercats de moltes de les ciutats on vaig. Fins i tot a Seattle, al nord dels estats Units, vaig veure com els peixaters feien quasi una representació teatral per vendre els seus productes, ensenyant les meravelles de cada peça. Feien acudits i cantaven cançons. El públic se’ls arremolinava totalment seduït encara que no comprés res.

Maria del Mar Bonet. La cuina de mumare. Badalona 2011. Ara llibres

Els mercats de Palermo

"He aprendido que la literatura es una isla..."
Per seguir llegint:

Gabriel Janer Manila: Impresiones desde Sicillia (2008)

Renato Guttuso : La Vucciria (1976)

"La expresión más auténtica de un pueblo está en sus danzas y en su música. Los cuerpos nunca mienten".

Agnes de Mille, bailarina.

Tarantella Siciliana de Sciacca: música i ball frenètic, alegre i dinàmic, essència siciliana en estat pur.

Més sobre Sicilia:

"¿Cual era, en Sicilia, la proporción de las cosas que sucedían por confusión respecto de aquellas que, en cambio, acaecían sin confusión de identidades o cosas? Para no salir de Vigàta, y limitándose a los últimos tres meses, Artemidoro Lisca había sido asesinado al ser confundido con Nirino Contrera en una noche sin luna; (...) Pino Sciacchitano había muerto porque su mujer había confundido el veneno para las ratas con el reconstituyente que su marido tomaba después de cada comida. Existía también la duda de que todo este confunde que confunde no fuera un falso confunde que confunde, que no había habido ningún error, que la confusión había sido solamente una coartada, incluso un hábito. Entonces ¿de qué podía reírse por una confusión más falsa que las falsas, gente que, por el contrario, vivía en una confusión cotidiana?"

Camillieri, Andrea: La ópera de Vigàta. Destino, Barcelona, 2008, pp.111-112.

El gust, segons Llorenç Torrado

Joaquim Sunyer: L'esmorzar (1915)

Tot i ser del que més parlem, quan parlem de la cuina, i el que més ens atrau del menjar, el gust continua essent difícil d'explicar teòricament. Sabem distingir la nostra cuina pel gust que té, indubtablement;fins i to, podem fer-ho per l'olor i el color, però que ens demanen que la verbalitzem hem de recórrer a parlar-ne indirectament i ens referim a plats, productes o salses que considerem exclusius - sovint sense cap raó objectiva - de la nostra cuina.
Són les festes culinàries, els plats, i no els productes - el gust - els que signifiquen cada cuina reconeguda. Productes i tècniques són pràcticament igual arreu, sobretot en cuines com les nostres, inscrites en el tronc cultural i biològic mediterrani.
Són les barreges, les combinacions entre productes,la utlilització preferent o secundària que se'n fa i, sobretot, la valoració de qui s'ho menja, dependent tant de l'adaptació a les circumstàncies (el suquet del pescador fet amb el peix que té a mà) com de factros emotius especials (la desitjada escudella de Nadal) , el que defineix i explica les cuines. Són els gustos, les seves harmonies i els seus contrastos i l'esta d'ànim que donen satisfacció o insatisfacció. Un codi estètic que produeix emocions biològiques i anímiques amb la seva sintaxi.

Llorenç Torrado: El gust, a Menjar a catalunya. L'estil d'un poble (Generalitat de Catalunya) 

Llorenç Torrado va morir a l'agost de 2007. Si voleu llegir el número especial publicat per INFOMERCATS, CLIQUEU-HI.

El dies de mercat (Cortona)

Galabgal (2008). Reggio Emilia-Mercato piazza grande (Prampolini)-hdr seppia

L’amo d’una de les parades de porchetta s’assembla molt a allò que ven: ulls petits, pell lluent i avantbraços bulbosos. Té els dits curts i rodanxons, amb les ungles menjades. Em somriu, lloant les virtuts del seu porc, però quan es gira envers la seva dona el seu to esdevé remugueta. Els seus llavis semblen fixos en una mitja rialla tensa. Hi he comprat altres vegades, i la seva porchetta és deliciosa. Aquesta vegada compro a l’home menys sever de la parada del costat. Demano més sale, sal, per l’Ed, que és com s’anomena el farcit inqualificable que hi posen. M’agrada, però sempre acabo furgant-hi per veure si hi trobo alguna cosa rara. Encara que el porc és útil i apetitós, en totes les seves parts i preparacions, la porchetta, rostida a foc lent, deu ser la millor. Abans de continuar amb les verdures, veig un parell d’espardenyes grogues amb unes cintes per lligar-les als turmells; deixo les bosses de la compra mentre me n’emprovo una. Perfecta, i per menys de deu dòlars. Les poso al cistell amb la porchetta i el parmigiano.

Els dies de mercat hi ha un parell de carrers tancats al trànsit. Els venedors arriben d’hora i treuen, de camions o furgonetes especials, el que sembla seccions senceres de supermecat. En una parada venen pecorino local, formatge de llet d’ovella, que pot ser dolç o cremós, o d’anyada i fort com un corral, junt amb unes quantes boles de parmigiano. El formatge d’anyada és saborós i s’esmicola fàcilment, i em resulta agradable anar rosegant-lo mentre tombo pel mercat.

Estic buscant i reunint els ingredients per al sopar amb uns nous amics. Els meus llocs preferits són els dels dos mestres de la porchetta. El porc sencer està estès sobre el taulell de tallar, amb una mica de julivert entremig de la cua i una poma o un xampinyó gran a la boca. De vegades el cap tallat és  en un costat, contemplant la resta del seu cos, que s’ha farcit d’herbes i trossos de les orelles, etcètera (més val no fixar-s’hi gaire), per rostir-lo després en un forn de llenya. Es pot comprar un panino (un panet cruixent) sense res més que unes rodanxes de porchetta magra o amb una mica de greix, per emportar-te’l a casa.

Si voleu llegir el text sencer, CLIQUEU-HI.

Mayes, Frances (2002). Bajo el sol de Toscana. Barcelona: Seix Barral, 127-133. Traducció al català de Fina Masdéu.

Anne-Miek Bibber (2008). Mark in Pisa