dilluns, 21 juliol de 2014

Menú Sarah Bernhardt

Con motivo de la celebración de los 30 años de carrera de Sarah Bernhardt se celebró un banquete en el Gran Hotel, de Paris, seguido de actuaciones de la actriz, que interpretó a Racine y a Parodi. A continuación, cinco poetas recitaron poemas de elogio.
He aquí la minuta:
En el blog Alacartamenus, podéis ver una fantástica recreación del banquete, que acabó con la lectura de textos de una antología del disparate y otros de Andrea Camilleri, Rebecca Dautremer, Manuel Forcano, Luis Britto García, Oscar Wilde y Cavafis. 
Fotografía extraída de alacartamenus

Textos, enlaces y recetas en en  Manjares y letras.

diumenge, 20 juliol de 2014

¿Hay algo más pop que un supermercado?

¿Hay algo más pop que un supermercado? Si Andy Warhol convirtió en arte el detergente Brillo y la lata de sopa Campbell, Carlos Berlanga y Nacho Canut utilizaron el híper como escenario para un crimen en el primer gran clásico de la movida. Las menciones a los refrescos Quench, los dulces Mielitos y las latas de bonito fueron un antecedente de la pasión por los productos envasados.
La "movida madrileña" fue un movimento contracultural nacido en la España postfranquista que se prolongó hasta mediados de los ochenta. El movimiento intentó dar una imagen de modernidad adoptando una estética rupturista a nivel de todas las artes. En el ámbito musical se manifestó de forma muy diversa, adoptando tendencias musicales tan dispares como el tecno-pop, new wave, glam rock, tecno o punk.
Uno de los grupos más influyentes fue el liderado por Olvido Gara y Nacho Canut, conocido como Alaska y los Pegamoides.


Empujando mi carrito,
lleno de Quench y Mielitos;
Mari Pili va muy mona
con su faldita de goma.
Terror en el hipermercado
Horror en el ultramarinos
Mi chica ha desaparecido
Y nadie sabe cómo ha sido
no, oh..
Maripili rica, guapa
de bonito ni una lata
Ven deprisa, ven corriendo
yo te espero en complementos
Llevo horas esperando
Maripili está tardando
Esta chica no coordina
Mary Pili ven monina
Terror en el hipermercado
Horror en el ultramarinos
Mi chica ha desaparecido
Y nadie sabe cómo ha sido
no, oh..
¿De quién es esta cabeza,
este brazo, esta pierna?
ay MaryPili eres tú
ay que disgusto, ay que cruz
Terror en el hipermercado
Horror en el ultramarinos
Mi chica ha desaparecido
Y nadie sabe cómo ha sido
no, oh..

Webs consultades: www.wiquipedia.org i www.ondakin.com

diumenge, 15 desembre de 2013

Potato chips


"One potato, two potato, three potato, four

Five potato, six potato, seven potato, more
Potato chip, yeah
Potato chips now, alright"

Shadows of Knight. Potato Chip (1966)


Les patates xips (chips en anglès nord-americà o en el britànic), són un aperitiu consistent en llesques primes de patata fregides amb oli. Normalment  se solen tallar en forma de disc, en forma plana o ondulada.
El plat és d’origen desconegut i en podem trobar a Bèlgica i França. A Amèrica es creu que les va inventar per atzar el cuiner George Cruma quan un client del seu restaurant  de Saratoga Springs a Nova York es queixava que les patates fregides que li havien servit eren massa gruixudes;. Després de diversos intents, Cruma va tallar unes patates ben fines i les va fregir en oli ben calent, afegint-hi sal.


El grup The Shadows of Knight va dedicar una cançó a aquest aperitiu. Banda de rock americà dels suburbis de Chicago. Es va formar l’any 1960 i van formar part del moviment anomenat blues britànic amb influències de la seva ciutat natal. 






Slim Gaillard (1916 -1991), pianista, guitarrista i compositor de jazz d’Estats Units també havia escrit una cançó a les patates fregides el 1952. Slim Gaillard va ser especialment conegut per la seva capacitat improvisadora i els jocs de paraules propis de la música scat. .





Fonts d'informació: www.wikipedia.com i www.youtube.com

dissabte, 26 octubre de 2013

I és que el terra és de gelatina movedissa


Ramats de pomes

Un núvol de bluetac,
un sorral on governar
amb cucs de seda que creixen i volen.
Un núvol destil·lat,
tricicles amb rodetes
per si es punxa alguna de les altres rodes.
I el millor és que s'hi menja gelatina,
en aquest gran llençol
on tots hi porten un flic-flac d'última generació.
Sempre fa tic-tac,
i aprèn les hores,
la pometa riu, canta.
Un mirador d'estels,
i hi ha tres patis,
set pometes a dalt l'arbre.
Allà hi ha un os formiguer
que et xucla aquelles llàgrimes si plores
i et fa estar molt més content.
Però amagat hi ha un rellotge molt atent
i una pometa despistada...
Fa tic-tac i aprèn les hores
I li canvien el bluetac per les xinxetes...
Ni set pometes, ni tres patis...
i és que el terra és de gelatina movedissa
i és que el terra és de gelatina movedissa
¡i és que el terra és...
i és que el terra...
Ramats de pomes
ara rodolen
ben indiferents.
Però elles segueixen
dalt del seu arbre
xiuxiuejant cançons
amb el vent.

Del primer disc de Maria Coma Linòleum (2009)

Més informació sobre la cantautora: www.mariacoma.com

Tjalf Sparnaay i el megarrealisme



Tjalf Sparnaay (nascut a Haarlem -Holanda- l'any 1954) és un dels més prestigiosos pintors holandesos actuals que ens apropa a la nostra realitat més quotidiana a partir de la pintura.



Des de 1987 busca constantment imatges que mai hagin estat pintades per tal de fer art amb allò més proper. Ell s'anomena megarrealista (corrent pictòrica dins de l'hiperrealisme) i és hereu dels grans pintors a l'oli flamencs que buscaven la bellesa en la quotidianitat.



Utilitza una tècnica fotogràfica i pictòrica minusciosa, on una bossa de papes amb maionesa , una ampolla de salsa de tomàquet o una postal embolicada en paper cel·lofana poden sortir del seu context i assumir una nova dimensió artística, una nova realitat.



El detall més petit pot arribar a ser una majestuosa obra d'art. De fet, la fotografia serveix com a quadern d'esbossos de Sparnaay: les instantànies són estudis per les seves pintures . Cada capa de la pintura ha estat elaborada, amb la fotografia com a punt de partida. És el megarrealisme: on acaba la fotografia , la pintura d'Sparnaay comença.








Més informació sobre l'autor: http://www.tjalfsparnaay.nl

dimarts, 30 juliol de 2013

Gastronomia

Vilaweb Gastronomia
Real Academia Española de Gastronomía
Lo mejor de la gastronomía
La GastroRed
Gastromimix
Dinamarca
Bibliografia gastronòmica
Basque Culinary Center

Una mica de tot

Ciencia y cocina (Alambique)
Juegos de cocinar
Kuan Um! (Patrimonio interesante y divertido)
Parlem de consum
Pegatinas de fruta
Tablas de conversión
Tasty Fever
Teatro delle Ariette
Zapardiel (Revista de cultura y gastronomía)

In corpore sano

5 al día
Anorèxia i bulímia
Aprender a no estar gordo
Centre català de la nutrició. Universitat Rovira i Virgili / Hospital Universitari Sant Joan de Reus
Centro de recerca en economía i desenvolupament agroalimentari
Contentos a la mesa (Alimentación infantil)
Dieta mediterránea
En Buenas Manos
Encuesta Nacional de Ingesta Dietética Española
Estrategia Naos. ¡Come sano y muévete (Ministerio de Sanidad)
Fundació Alícia, alimentació i ciència
Fundació Dieta Mediterrània
Fundación española de nutrición
Generalitat de Catalunya (Agricultura, Ramaderia, Pesca , Alimentació i Medi natural
Guia de salut per a joves
Hasta que la dieta nos separe (El País)
Hàbits alimentartis dels escolars (VilaWeb)
Nutrición, alimentación, salud, deportes
Organización de Consumidores y Usuarios
Predimed (Grupo de estudio sobre nutrición y enfermedad cardiovascular)
Proyecto Tellus (Manual del profesor)
Recerca en acció
Saber y sabor (Eroski Consumer)
Sabor mediterráneo (Revista de gastronomía mediterránea)a
Sociedad española para el estudio de la obesidad
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...