 |
Tot rima: cultivar, cuinar, cuina-transformació de les primeres matèries- i cultura.
I la cultura culinària dels homes i les dones, de les àvies i les mares, dels pagesos i els carboners, dels pastors i els pescadors, al llarg de tota la Mediterrània - i arreu- queda ben palesa.
Perquè és de savis tenir sorprenents intuïcions alimentàries o, amb pocs elements, bastir el riquíssim tresor de la cuina tradicional, encara avui un pou d'ensenyaments per a la culinària casolana o la restauració professional.
Perquè aquesta cuina ens ensenya, al capdavall, que menjar no és solament un discurs purament alimentari, dietètic o nutricional, sinó també estètic i simbòlic - mengem també allò que triem-, i en el qual un dels elements determinants és el gaudi. I qui gosaria dir que el plaer no és també penyora de salut?
I la cultura culinària dels homes i les dones, de les àvies i les mares, dels pagesos i els carboners, dels pastors i els pescadors, al llarg de tota la Mediterrània - i arreu- queda ben palesa.
Perquè és de savis tenir sorprenents intuïcions alimentàries o, amb pocs elements, bastir el riquíssim tresor de la cuina tradicional, encara avui un pou d'ensenyaments per a la culinària casolana o la restauració professional.
Perquè aquesta cuina ens ensenya, al capdavall, que menjar no és solament un discurs purament alimentari, dietètic o nutricional, sinó també estètic i simbòlic - mengem també allò que triem-, i en el qual un dels elements determinants és el gaudi. I qui gosaria dir que el plaer no és també penyora de salut?
Jaume Fàbrega: Nació i deglució. Fílies i fòbies de la cultura del gust ( 1997: Pagès Editors. Lleida)
