Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vins. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vins. Mostrar tots els missatges

dijous, 28 de març del 2013

El sabor dels clàssics

Posta de sol al Cap Súnion, Grècia (2010). Fotografia: Fina Masdéu

Virgili.- “La famosa mel de la versificació virgiliana és mel sens dubte; però té un regust una mica farmacèutic... Precisem més encara; Virgili ens torna en certa manera a la boca les sensacions de sabor, olor i consistència de les millors emulsions d’oli de fetge de bacallà.”
Jules Renard.- “En Virgili retrobàrem el gust de l’Emulsió Scott: en Jules Renard, el del vi de quina. També retrobem en Renard el binocle invertit del bon Aloysius. Aquí el binocle té, a més, malícia. (Jules Renard ja és un clàssic. Ell mateix ens ha proporcionat l’espai buit, suficient per veure’l tot clar. Podem parlar-ne calmosament com de La Rochefoucauld o de Leopardi).”
Lluís de Granada.- "¿Qui ha tastat el fruit del cocoter? Aquell qui ho feia no n’haurà oblidat, de segur, la rara sensació: de primer, la frescor lletosa a la boca regalada; de seguida –interminablement, indeglutiblement- la pasta granelluda, eixarreïda, dessaborida, damunt les genives i la llengua. Mastegar coco és una lliçó de moral sobre la caducitat dels plaers de la vida i sobre els fruits del jardí del món, farcits de cendra. La sensació del tast del coco és la de la prosa de Fra Lluís de Granada. Un minut de frescor i gràcies arcaiques; una estona llarguíssima de cendra a la boca.”

Eugeni d’Ors. La Vall de Josafat. Barcelona, 1987. Quaderns Crema.

divendres, 1 d’abril del 2011

La Traviata de Verdi: alcem les copes per l'amor

Gustav Klimt (1907)



ALFREDO
Libiam nè lieti calici ———- Bebamos alegremente de este vaso
Che la bellezza infiora, ——- resplandeciente de belleza
E la fuggevol ora ————– y que la hora efímera
S’inebri a voluttà. ————– se embriague de deleite.
Libiam nè dolci fremiti ——- Bebamos con el dulce estremecimiento
Che suscita l’amore, ———– que el amor despierta
Poichè quell’occhio al core — puesto que estos bellos ojos
(indicando a Violeta)
Onnipotente va. ————– nos atraviesan el corazón.
Libiamo, amor fra i calici — Bebamos porque el vino
Più caldi baci avrà. ———- avivará los besos del amor
TODOS
Libiamo, amor fra i calici — Bebamos porque el vino
Più caldi baci avrà. ———- avivará los besos del amor.
VIOLETTA
(S’alza.) ————————– (levantándose)
Tra voi saprò dividere ———- Yo quiero compartir
Il tempo mio giocondo; ——– mi alegría con todos vosotros;
Tutto è follia nel mondo ——- todo en la vida es locura
Ciò che non è piacer. ———– salvo el placer.
Godiam, fugace e rapido ——- Alegrémonos,
È il gaudio dell’amore; ———- el amor es rápido y fugitivo.
È un fior che nasce e muore, — Es una flor que nace y muere
Nè più si può goder. ————- y del cual no siempre se puede disfrutar.
Godiam c’invita un fervido —– Alegrémonos pues una voz encantadora,
Accento lusinghier. ————– ferviente, nos invita.
TODOS
Godiam la tazza e il cantico —– ¡Alegrémonos!. El vino y los cantos
La notte abbella e il riso; ——— y las risas embellecen la noche;
In questo paradiso —————– y que el nuevo día
Ne scopra il nuovo dì. ———— nos devolverá al paraíso.
VIOLETTA
(ad Alfredo) ———————– (A Alfredo)
La vita è nel tripudio. ———— La vida solo es placer.
ALFREDO
(ad Violetta) ———————– (A Violetta)
Quando non s’ami ancora. ——– Para aquellos que no conocen el amor.
VIOLETTA
(ad Alfredo) ———————– (A Alfredo)
Nol dite a chi l’ignora. ———– No hablemos de quien lo ignora
ALFREDO
(ad Violetta) ———————– (A Violetta)
È il mio destin così ————— Es mi destino.
TODOS
Godiam la tazza e il cantico —- ¡Alegrémonos!. El vino y los cantos
La notte abbella e il riso; ——– y las risas embellecen la noche;
In questo paradiso —————- y que el nuevo día
Ne scopra il nuovo dì. ———– nos devolverá al paraíso.

El fragment, interpretat per la gran soprano Ana Netrebko i el tenor Orlando Villazón forma part del primer acte de l'òpera La Traviata de Giuseppe Verdi. El muntatge és del Festival de Salzburg de 2005 i la direcció orquestral de Willi Decker.
La Traviata és una de les òperes més importants de Verdi. Estrenada el 1853 a Venècia, es basa en la novel·la La dama de les Camèlies d'Alexandre Dumas fill que havia estat publicada el 1948. En aquesta obra realista i tràgica, Verdi s'aproxima als sentiments humans més profunds, a uns personatges que son capaços de lluitar contra les convencions socials per ser feliços i viure el seu amor apassionat.
Se celebra una gran festa al París de mitjans del segle XIX. Violetta Valéry, cèlebre cortesana, ofereix una festa en el saló de la seva casa. El comte Gastone es presenta amb el seu amic Alfred Germont, un jove noble que fa temps que està enamorat de Violetta. Mentre passegen pel saló, Gastone conta a Violetta que Alfredo l'estima, i que, quan estava malalta, va acudir cada dia a casa seva per a interessar-se per la seva salut.
Alfredo se'ls uneix i confirma les paraules de Gastone. De sobte, apareix el baró Douphol, actual amant de Violetta, que s'espera per acompanyar-la al saló, on els seus convidats li demanen que faci un brindis. Ell es nega a fer-lo i llavors és Alfredo el que convida als presents a alçar les copes i gaudir de l'amor que neix.
Violetta s'enamora d'Alfred Germon, un noi jove i ric de l'alta societat parisenca. Contra totes les convencions socials i morals, decideixen marxar de la ciutat i construir el seu amor al camp, allunyant-se de tot el que havien viscut (ella exercia la prostitució de luxe). La família del noi mai no acceptarà la relació i aconseguiran que sota pressió finalment Violetta abandoni al seu estimat Alfred. Ell no entén aquesta decisió i torna a París per humiliar-la i emburlar-se'n.
Veient el patiment per la separació, la família cedeix i accepta finalment a Violetta, però ja és massa tard. Quan Alfred es retroba amb ella per demanar-li perdó Violetta està molt malalta. Els dos amants, abraçant-se, recorden els moments feliços passats, el seu amor pur, la lluita contra les dificultats. Finalment Violeta, estirada al llit, mor als braços de seu estimat. Un final tràgic per un amor apassionat i etern.
Webs consultades: http://www.aria-database.com/, viquipedia.

dilluns, 21 de febrer del 2011

Carmen


Prop de les muralles de Sevilla,
a cal meu amic Lillas Pastia,
aniré a ballar la seguidilla
i a beure mançanilla!
Aniré a veure el meu amic Lillas Pastia!
Sí, però tota sola m’avorreixo,
els bons plaers són cosa de dos.
I perquè em faci companyia
hi portaré el meu enamorat,
el meu enamorat! Ja l’he aviat,
el vaig fer fora ahir...
el meu pobre cor tan consolable,
el meu cor és lliure com l’aire.
Tinc dotzenes de galantejadors,
però no són pas del meu gust.
S’està acabant la setmana,
estimaré qui em vulgui estimar,
qui vulgui la meva ànima... només l’ha d’agafar.
Arribeu en bon moment,
no tinc gaire temps per perdre,
perquè amb el meu nou amant,
prop de les muralles de Sevilla,
a cal meu amic Lillas Pastia
aniré a ballar la seguidilla
i a beure mançanilla!
Sí, aniré a veure el meu amic Lillas Pastia!

Carmen de Georges Bizet, estrenada el 1875, amb llibret d'Henri Meilhac i Ludovic Halévy sobre una narració de Prosper Mérimée és sens dubte una de les òperes més famoses de la història del gènere operístic. Es tracta d'una opéra comique, gènere molt popular al París de l'època, però el seu contingut tràgic li dóna una nova dimensió. L'èxit de la mateixa es basa en la coherència que li proporciona un argument que parteix del dibuix perfecte dels dos caràcters protagonistes, Carmen i Don José, així com en la innovació melòdica, harmònica i instrumental de la seva música, que té moments d'una bellesa i sensualitat úniques.
El fragment que podem veure el trobem al final del primer acte. Quan Carmen i Don José es queden sols, ella utilitza totes les seves arts de seducció per fer-lo caure. Primer li demana pietat, després diu que les cordes amb que l'ha lligada li fan mal, li promet un talismà amb el qual totes les dones s'enamoraran d'ell... finalment afirma amb seguretat que ell farà el que ella vulgui i li canta la seguidilla "Près des remparts de Séville", de ritme ràpid i gran sensualitat, acompanyada per la flauta, plena d'alegria i humor, en què li declara que el seu cor en aquest moment està lliure i disposat a estimar-lo a ell.
Després, al segon acte, es trobaran a la taverna de Lillas Pastia, lloc de mala fama i cau de contrabandistes on Carmen menjarà i degustarà el famós vi blanc de Sanlúcar de Barrameda i ballarà fins que acabi la nit.
Sobre el vi diu el poeta Manuel Machado:

La manzanilla es mi vino
porque es alegre, y es buena
y porque -amable sirena-
su canto encanta el camino.

Se n'han fet moltíssimes versions d'aquesta òpera. Recentment, i molt polèmica, ha estat la versió del director Calixte Bieito al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. En aquest cas, la versió proposada és d'Anna Caterina Antonacci (Carmen) i del fantàstic baríton Jonas Kaufmann (Don José), dirigits per Antonio Pappano a The Royal Opera House Covent Garden l'any 2009.
Webs consultades:

diumenge, 13 de febrer del 2011

Max Aub visita Espanya, des de l'exili, el 1969: escriu La gallina ciega. Cadaqués

Salvador Dalí (1921): Cadaqués de espaldas. 
Max Aub (1971): La gallina ciega.

Podrán no construir - construyen, a la vista está -, desaparecer regímenes - no desaparece -, pero España desde que hay vacaciones pagadas tiene agarrada a Europa por el estómago y no la soltará ni ésta querrá librarse. Único país (tal vez con Bélgica) donde todavía - de nuevo - se come como hace más de medio siglo platos hechos de verdad, no para paladearse sino para eructar; sólo en el sur de Francia, pero allí en cantidades menores y por mucho más dinero. Comprendo el imán que tiene para los alemanes el sol, el vino - regular y regalado-, el aceite al que se acostumbran quieran o no. Lo mismo les da aceite o trabajadores, langostas o criadas. No acabará mientras no varíen otras cosas, que no llevan ese camino. Todos contentos. Saliendo de Figueras la carretera se estrecha, sube. Serpentea. Todo es piedra. Mueren los árboles. Allá  a lo lejos, abajo, enorme, azul, tranquila, suave, destrozada en sus bordes: la bahía de Rosas y el pueblo, que fue pequeño y casi nada, rodeado de rascacielos. Se traspone. Cadaqués.Cadaqués lleno de gente.
(...) Sopa de peix de nuestra primera noche española, en casa de Carmen y de Luis. ¡Qué lejos de cualquier otra sopa de pescado! Tal vez ahí también, ¡Oh Gabo y compañía! tenga su lugar e influencia la lingüística...Desde luego nada tiene que ver aquí la amistad. Sabe de otra manera. Tal vez las rocas de la Punta Oliguera o de la Punta Prima o de la Cendrera aticen la gula,den sabor y gusto nuevo, alargándolo. Copia de sazones.




Picaso quan va visitar Cadaqués, l'estiu de 1910

dilluns, 7 de febrer del 2011

Già la mensa è preparata


Don Giovanni i Leporello preparen un gran sopar al voltant d'una taula guarnida per celebrar el seu retorn a Sevilla. Don Giovanni li diu al seu servent -Em vull divertir!- i Leporello li cuina gustoses viandes i li prepara un bon vi - un Marzemino excel·lent- que degusta amb plaer i concupiscència. Per acompanyar el ritual gastronòmic Mozart utilitza, en aquest fragment, els "hits" del moment, amb fragments del gran Vicente Martín y Soler, Giuseppe Sarti i el propi Mozart, picant l'ullet a l'espectador coneixedor de la seva música.

Cristoforo Munari (1706). Natura morta amb instruments musicals. Galleria delli Ufizzi. Firenze

Com ens diuen Attardi Anselmo i Elisa de Luigi al seu llibre Un festín para Don Giovanni:
"El sentit de la vista, tant en l'amor com en el menjar, era un element important, com així també l'olfacte i fins i tot l'oïda. El gran senyor, que entenia dels plaers del món, acostumava a acompanyar amb delicioses composicions musicals -serenates i divertiments- els triomfs de la vista, de forma que tots els sentis fossin estimulats, com succeeix en aquesta escena. Al banquet del s.XVIII es creava un joc de contrapunt sinestèsic, una harmonia preestablerta on el que era dolç s'alternava amb el salat, el fred amb el calent, el que era cuit amb el que era fresc i cru, creant un entramat d'oposicions, com en una suite de dansa, on apareixien tempos lents amb altres de moguts, ritmes binaris amb ternaris i és això el que Mozart escull per al sopar de Don Giovanni".

Giambattista Tiepolo (1746/50): L'Àpat de Cleopatra

En la segona part del fragment apareix Donna Elvira, dient que ja no sent ressentiment vers Don Giovanni, només pietat, i canta L'ultima prova dell'amor mio -La darrera prova del meu amor. Don Giovanni, sorprès per l'absència d'odi, li pregunta què vol. La desesperada petició d'Elvira, que canvia de vida, troba solament aquesta resposta: "Brava!", amb la qual Don Giovanni la menysprea i la ignora, argüint després que el vi i les dones són "l'essència i la glòria de la humanitat". Ferida i angoixada, Elvira es rendeix i se'n va.

El fragment proposat és del final del segon acte de l'òpera Don Giovanni de W.A.Mozart. Va ser estrenada al Teatre Nacional de Praga el 1787 amb llibret del gran dramaturg Lorenzo da Ponte i música del gran compositor austríac, tot basant-se en el mite de Don Joan. Va tenir un gran èxit de crítica i públic. Una curiositat és que l'obertura de l'òpera es va escriure el dia abans de l'estrena i va ser interpretada, sense assaig previ, el mateix dia de la representació.

En aquest cas gaudim de la representació realitzada a Baden-Baden l'any 2006. Interpreten la música els Freiburger Barockorchester dirigits per René Jacobs. Els cantants són Johannes Weisser -Don Giovanni-, Lorenzo Ragazzo -Leporello- i Alessandrina Pendatchanska -Donna Elvira-.

Fonts consultades: Viquipèdia i Anselmo, A i De Luigi, E: Un Festín para Don Giovanni. Ópera gastronómica. Madrid, Siglo XXI, 2000, p.147-148.

dimecres, 24 de novembre del 2010

El dies de mercat (Cortona)

Galabgal (2008). Reggio Emilia-Mercato piazza grande (Prampolini)-hdr seppia
L’amo d’una de les parades de porchetta s’assembla molt a allò que ven: ulls petits, pell lluent i avantbraços bulbosos. Té els dits curts i rodanxons, amb les ungles menjades. Em somriu, lloant les virtuts del seu porc, però quan es gira envers la seva dona el seu to esdevé remugueta. Els seus llavis semblen fixos en una mitja rialla tensa. Hi he comprat altres vegades, i la seva porchetta és deliciosa. Aquesta vegada compro a l’home menys sever de la parada del costat. Demano més sale, sal, per l’Ed, que és com s’anomena el farcit inqualificable que hi posen. M’agrada, però sempre acabo furgant-hi per veure si hi trobo alguna cosa rara. Encara que el porc és útil i apetitós, en totes les seves parts i preparacions, la porchetta, rostida a foc lent, deu ser la millor. Abans de continuar amb les verdures, veig un parell d’espardenyes grogues amb unes cintes per lligar-les als turmells; deixo les bosses de la compra mentre me n’emprovo una. Perfecta, i per menys de deu dòlars. Les poso al cistell amb la porchetta i el parmigiano.
Els dies de mercat hi ha un parell de carrers tancats al trànsit. Els venedors arriben d’hora i treuen, de camions o furgonetes especials, el que sembla seccions senceres de supermecat. En una parada venen pecorino local, formatge de llet d’ovella, que pot ser dolç o cremós, o d’anyada i fort com un corral, junt amb unes quantes boles de parmigiano. El formatge d’anyada és saborós i s’esmicola fàcilment, i em resulta agradable anar rosegant-lo mentre tombo pel mercat.
Estic buscant i reunint els ingredients per al sopar amb uns nous amics. Els meus llocs preferits són els dels dos mestres de la porchetta. El porc sencer està estès sobre el taulell de tallar, amb una mica de julivert entremig de la cua i una poma o un xampinyó gran a la boca. De vegades el cap tallat és  en un costat, contemplant la resta del seu cos, que s’ha farcit d’herbes i trossos de les orelles, etcètera (més val no fixar-s’hi gaire), per rostir-lo després en un forn de llenya. Es pot comprar un panino (un panet cruixent) sense res més que unes rodanxes de porchetta magra o amb una mica de greix, per emportar-te’l a casa.

Si voleu llegir el text sencer, CLIQUEU-HI.

Mayes, Frances (2002). Bajo el sol de Toscana. Barcelona: Seix Barral, 127-133. Traducció al català de Fina Masdéu.
Anne-Miek Bibber (2008). Mark in Pisa

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...