El sabor dels clàssics

Posta de sol al Cap Súnion, Grècia (2010). Fotografia: Fina Masdéu

Virgili.- “La famosa mel de la versificació virgiliana és mel sens dubte; però té un regust una mica farmacèutic... Precisem més encara; Virgili ens torna en certa manera a la boca les sensacions de sabor, olor i consistència de les millors emulsions d’oli de fetge de bacallà.”

Jules Renard.- “En Virgili retrobàrem el gust de l’Emulsió Scott: en Jules Renard, el del vi de quina. També retrobem en Renard el binocle invertit del bon Aloysius. Aquí el binocle té, a més, malícia. (Jules Renard ja és un clàssic. Ell mateix ens ha proporcionat l’espai buit, suficient per veure’l tot clar. Podem parlar-ne calmosament com de La Rochefoucauld o de Leopardi).”

Lluís de Granada.- "¿Qui ha tastat el fruit del cocoter? Aquell qui ho feia no n’haurà oblidat, de segur, la rara sensació: de primer, la frescor lletosa a la boca regalada; de seguida –interminablement, indeglutiblement- la pasta granelluda, eixarreïda, dessaborida, damunt les genives i la llengua. Mastegar coco és una lliçó de moral sobre la caducitat dels plaers de la vida i sobre els fruits del jardí del món, farcits de cendra. La sensació del tast del coco és la de la prosa de Fra Lluís de Granada. Un minut de frescor i gràcies arcaiques; una estona llarguíssima de cendra a la boca.”

Eugeni d’Ors. La Vall de Josafat. Barcelona, 1987. Quaderns Crema.

Amor y cocina

                                            Fina Masdéu: A taula (2011)

 

Quiero hacer de tu casa una fiesta. La cocina es un mundo en sí mismo y conocerla te abre al resto de las culturas y por lo tanto te enriquece.

La gastronomía acerca, reúne y une a la gente; entorno a una comida las personas hablan, dialogan, se distraen, disfrutan, se desenfadan y ríen, se crea un cauce de comunicación.

(…) Te propondré entre diferentes menús y tú elegirás, y será la casa donde mejor se coma y paseando contigo y con tu gata te enseñaré a diferenciar el confit del magret, cuáles son las proporciones de una roux, de una buena bechamel, cuál es el secreto de una buena paella, de un buen caldo; cuál es el corte en juliana o en bounoise. Aprenderás a asar, trinchar y confitar; te enseñaré a encontrar “el punto”, a cocer “al dente”, a salsear, aromatizar…

                                             Fina Masdéu: Postres de cirera (2011)

Y qué decir de los postres, otro mundo aparte, con la magia de sus sabores, de sus mil cremas, de sus mousses y rellenos. Fin de fiesta obligado de una buena comida y antesala a una perfecta sobremesa. (…)

Quiero que te guste como tú me gustas.

Quiero que te cuides como yo te cuidaría.

Quiero que te mimes como querría hacerlo yo.

CarlesPorta. Fago. Barcelona 2012. La Campana.

Als mercats, arreu

Mercat a Atenes. Fotografia: Fina Masdéu (2010)

Mercat de verdures, Catània. Fotografia: Aineto i Borràs (2010).

Mercat a Istanbul. Fotografia: Fina Masdéu (2011)

Les visites al mercat m’encanten; formen part sempre de la meva vida. Quan vaig a Atenes, una de les visites obligades és al mercat central, el Kentrikí Agorá, que és meravellós. Encara hi ha un petit departament on hi fan música de rebétiko totes les nits de l’estiu. Diuen que, en l’antic mercat d’Atenes, Sòcrates passejava entre les verdures i les mercaderies, aprenent i ensenyant filosofia. Per a mi és una imatge gairebé real, potser utòpica, però d’alguna manera em ve al cap cada vegada que entro a aquest mercat.

Sempre m’ha agradat visitar els mercats de moltes de les ciutats on vaig. Fins i tot a Seattle, al nord dels estats Units, vaig veure com els peixaters feien quasi una representació teatral per vendre els seus productes, ensenyant les meravelles de cada peça. Feien acudits i cantaven cançons. El públic se’ls arremolinava totalment seduït encara que no comprés res.

Maria del Mar Bonet. La cuina de mumare. Badalona 2011. Ara llibres

Llepa, llepa que es desfà

Fina Masdéu (2011): Reus: mercat a l'antiga (juny 2011)

A les contrades mediterrànies, l’estiu és temps de gelats. A les nòrdiques, ho és tot l’any. Potser per això no és estrany que el gelat pugui evocar-nos records centrats en l’estiu, [...] podríem fer una llista de gelats que van endolcir-nos estius pretèrits, com el Dràcula, que et deixava la llengua de color morat i un regust de cola, maduixa i vainilla molt millor del que es podia esperar a priori. El Frigo Dedo: mai un gelat ha estat més suggeridor; bé, encara ho seria més si el consumís la Lolita de Nabokov; amb la versió menys glamurosa: Frigo Pie. El Nifty, un deliciós fantasma de vainilla amb el somriure i els ulls de xocolata que, en algunes promocions, tenia un pal de xiclet de gust i textura repugnants.

[...] I, a banda dels gelats d’autor i del mar de gustos que actualment podem trobar comercialitzats, queden els pots de quilo de format més ianqui i els clàssics cortes, cornets i copes, amb gelats a granel o en barra tricolor, galeta i consumits com un veritable símbol estival.

Fina Masdéu (2011): Reus: mercat a l'antiga (juny 2011)

Buscant relacions entre gelat i literatura, per llepar lletres amb fonaments culturals, és curiós que a la base de dades del Ministeri de Cultura només he localizat tres llibres amb la paraula gelat al títol. Obres de ficció, no tractats gastronòmics ni viatges a l’Antàrtida. Gelat de maduixa, d’Antònia Vicens (Editorial Fernando Torres, 1984), Quaranta-sis contes i un gelat, de Vicenç Marçà (Onada edicions, 2005) i Fredoroses, fregitel·les i frigorífics: un conte d’amor i gelats, de Margaret Mahy (La Magrana, 1977).
En castellà, originals o traduïts, n’hi ha uns quants més, però tampoc gaires: El corazón helado, d’Almudena Grandes (Tusquets, 2007), El cortejo nupcial helado en la nieve, d’Ismail Kadaré (Alianza, 2001) i alguns títols antitètics, com ara Fuego helado, Infierno helado, Perdidos en el desierto helado...
Però buscant he topat casualment amb una connexió gelada de nivell, popular i mig oculta. El gran etnòleg i folklorista Joan Amades es diu de segon cognom... Gelats!

Lluís Llort. Llepa, llepa que es desfà. Diari El Punt-Avui. 16 d’agost del 2011.