 |
| Fina Masdéu (2011): Reus: mercat a l'antiga (juny 2011) |
A les contrades mediterrànies, l’estiu és temps de gelats. A les nòrdiques, ho és tot l’any. Potser per això no és estrany que el gelat pugui evocar-nos records centrats en l’estiu, [...] podríem fer una llista de gelats que van endolcir-nos estius pretèrits, com el Dràcula, que et deixava la llengua de color morat i un regust de cola, maduixa i vainilla molt millor del que es podia esperar a priori. El Frigo Dedo: mai un gelat ha estat més suggeridor; bé, encara ho seria més si el consumís la Lolita de Nabokov; amb la versió menys glamurosa: Frigo Pie. El Nifty, un deliciós fantasma de vainilla amb el somriure i els ulls de xocolata que, en algunes promocions, tenia un pal de xiclet de gust i textura repugnants.
[...] I, a banda dels gelats d’autor i del mar de gustos que actualment podem trobar comercialitzats, queden els pots de quilo de format més ianqui i els clàssics cortes, cornets i copes, amb gelats a granel o en barra tricolor, galeta i consumits com un veritable símbol estival.
Buscant relacions entre gelat i literatura, per llepar lletres amb fonaments culturals, és curiós que a la base de dades del Ministeri de Cultura només he localizat tres llibres amb la paraula gelat al títol. Obres de ficció, no tractats gastronòmics ni viatges a l’Antàrtida. Gelat de maduixa, d’Antònia Vicens (Editorial Fernando Torres, 1984), Quaranta-sis contes i un gelat, de Vicenç Marçà (Onada edicions, 2005) i Fredoroses, fregitel·les i frigorífics: un conte d’amor i gelats, de Margaret Mahy (La Magrana, 1977).
En castellà, originals o traduïts, n’hi ha uns quants més, però tampoc gaires: El corazón helado, d’Almudena Grandes (Tusquets, 2007), El cortejo nupcial helado en la nieve, d’Ismail Kadaré (Alianza, 2001) i alguns títols antitètics, com ara Fuego helado, Infierno helado, Perdidos en el desierto helado...
Però buscant he topat casualment amb una connexió gelada de nivell, popular i mig oculta. El gran etnòleg i folklorista Joan Amades es diu de segon cognom... Gelats!
 |
| Fina Masdéu (2011): Reus: mercat a l'antiga (juny 2011) |
En castellà, originals o traduïts, n’hi ha uns quants més, però tampoc gaires: El corazón helado, d’Almudena Grandes (Tusquets, 2007), El cortejo nupcial helado en la nieve, d’Ismail Kadaré (Alianza, 2001) i alguns títols antitètics, com ara Fuego helado, Infierno helado, Perdidos en el desierto helado...
Però buscant he topat casualment amb una connexió gelada de nivell, popular i mig oculta. El gran etnòleg i folklorista Joan Amades es diu de segon cognom... Gelats!
Lluís Llort. Llepa, llepa que es desfà. Diari El Punt-Avui. 16 d’agost del 2011.
