Una cena con Don Giovanni

Jean- Honoré Fragonard (1732-1806). Carta de amor

¿Qué platos degustaríamos en una cena con Don Giovanni?



Según Francesco Attardi y Elisa de Luigi en Un festín para Don Giovanni, sabemos que hasta la Revolución Francesa, en toda Europa se practicaba el volver a emplumar las aves -como el pavo o el faisán, elementos clásicos de la cocina de ceremonia- después de asadas. Las aves eran desemplumadas teniendo cuidado de no desgarrarles la piel, y una vez cocidas eran revestidas con sus plumas. El pavo era considerado ave de blasón y su carne "comida de amantes y alimento de valientes". Hasta el siglo XVIII constituía el plato de lucimiento en los banquetes de alto rango. La presentación de esta noble ave, asada y con sus plumas, en la mesa solía ir acompañada por el sonar de fanfarrias.

Es también en la época de Mozart, en pleno rococó, cuando la pastelería se convierte en el decorado principal de la alta cocina, en la que se inventan construcciones de azúcar con decoraciones y escenografías cuyo destino inexorable es la disolución.

Sofía Coppola, en su película Maria Antonieta, reconstruye bajo su particular mirada, una escena de banquete similar a la que Mozart podría imaginar para su ópera Don Giovanni. Ambos personajes, caprichosos, confundidos y decadentes exprimen de su alrededor toda la energía posible, agarrándose a los privilegios y excesos de una sociedad que está condenada a desaparecer.

"I want Candy" de Bow Wow Wow. BSO Maria Antonieta. Sofía Coppola. 2006

Bibliografía consultada:,

Anselmo y DE LUIGI, Elisa: Un Festín para Don Giovanni. Madrid, Siglo XXI, 2000, p.150.

Già la mensa è preparata

Don Giovanni i Leporello preparen un gran sopar al voltant d'una taula guarnida per celebrar el seu retorn a Sevilla. Don Giovanni li diu al seu servent -Em vull divertir!- i Leporello li cuina gustoses viandes i li prepara un bon vi - un Marzemino excel·lent- que degusta amb plaer i concupiscència. Per acompanyar el ritual gastronòmic Mozart utilitza, en aquest fragment, els "hits" del moment, amb fragments del gran Vicente Martín y Soler, Giuseppe Sarti i el propi Mozart, picant l'ullet a l'espectador coneixedor de la seva música.

Cristoforo Munari (1706). Natura morta amb instruments musicals. Galleria delli Ufizzi. Firenze

Com ens diuen Attardi Anselmo i Elisa de Luigi al seu llibre Un festín para Don Giovanni:

"El sentit de la vista, tant en l'amor com en el menjar, era un element important, com així també l'olfacte i fins i tot l'oïda. El gran senyor, que entenia dels plaers del món, acostumava a acompanyar amb delicioses composicions musicals -serenates i divertiments- els triomfs de la vista, de forma que tots els sentis fossin estimulats, com succeeix en aquesta escena. Al banquet del s.XVIII es creava un joc de contrapunt sinestèsic, una harmonia preestablerta on el que era dolç s'alternava amb el salat, el fred amb el calent, el que era cuit amb el que era fresc i cru, creant un entramat d'oposicions, com en una suite de dansa, on apareixien tempos lents amb altres de moguts, ritmes binaris amb ternaris i és això el que Mozart escull per al sopar de Don Giovanni".

Giambattista Tiepolo (1746/50): L'Àpat de Cleopatra

En la segona part del fragment apareix Donna Elvira, dient que ja no sent ressentiment vers Don Giovanni, només pietat, i canta L'ultima prova dell'amor mio -La darrera prova del meu amor. Don Giovanni, sorprès per l'absència d'odi, li pregunta què vol. La desesperada petició d'Elvira, que canvia de vida, troba solament aquesta resposta: "Brava!", amb la qual Don Giovanni la menysprea i la ignora, argüint després que el vi i les dones són "l'essència i la glòria de la humanitat". Ferida i angoixada, Elvira es rendeix i se'n va.

El fragment proposat és del final del segon acte de l'òpera Don Giovanni de W.A.Mozart. Va ser estrenada al Teatre Nacional de Praga el 1787 amb llibret del gran dramaturg Lorenzo da Ponte i música del gran compositor austríac, tot basant-se en el mite de Don Joan. Va tenir un gran èxit de crítica i públic. Una curiositat és que l'obertura de l'òpera es va escriure el dia abans de l'estrena i va ser interpretada, sense assaig previ, el mateix dia de la representació.

En aquest cas gaudim de la representació realitzada a Baden-Baden l'any 2006. Interpreten la música els Freiburger Barockorchester dirigits per René Jacobs. Els cantants són Johannes Weisser -Don Giovanni-, Lorenzo Ragazzo -Leporello- i Alessandrina Pendatchanska -Donna Elvira-.

Fonts consultades: Viquipèdia i Anselmo, A i De Luigi, E: Un Festín para Don Giovanni. Ópera gastronómica. Madrid, Siglo XXI, 2000, p.147-148.