ALFREDO
Libiam nè lieti calici ———- Bebamos alegremente de este vaso
Che la bellezza infiora, ——- resplandeciente de belleza
E la fuggevol ora ————– y que la hora efímera
S’inebri a voluttà. ————– se embriague de deleite.
Libiam nè dolci fremiti ——- Bebamos con el dulce estremecimiento
Che suscita l’amore, ———– que el amor despierta
Poichè quell’occhio al core — puesto que estos bellos ojos
(indicando a Violeta)
Onnipotente va. ————– nos atraviesan el corazón.
Libiamo, amor fra i calici — Bebamos porque el vino
Più caldi baci avrà. ———- avivará los besos del amor
TODOS
Libiamo, amor fra i calici — Bebamos porque el vino
Più caldi baci avrà. ———- avivará los besos del amor.
VIOLETTA
(S’alza.) ————————– (levantándose)
Tra voi saprò dividere ———- Yo quiero compartir
Il tempo mio giocondo; ——– mi alegría con todos vosotros;
Tutto è follia nel mondo ——- todo en la vida es locura
Ciò che non è piacer. ———– salvo el placer.
Godiam, fugace e rapido ——- Alegrémonos,
È il gaudio dell’amore; ———- el amor es rápido y fugitivo.
È un fior che nasce e muore, — Es una flor que nace y muere
Nè più si può goder. ————- y del cual no siempre se puede disfrutar.
Godiam c’invita un fervido —– Alegrémonos pues una voz encantadora,
Accento lusinghier. ————– ferviente, nos invita.
TODOS
Godiam la tazza e il cantico —– ¡Alegrémonos!. El vino y los cantos
La notte abbella e il riso; ——— y las risas embellecen la noche;
In questo paradiso —————– y que el nuevo día
Ne scopra il nuovo dì. ———— nos devolverá al paraíso.
VIOLETTA
(ad Alfredo) ———————– (A Alfredo)
La vita è nel tripudio. ———— La vida solo es placer.
ALFREDO
(ad Violetta) ———————– (A Violetta)
Quando non s’ami ancora. ——– Para aquellos que no conocen el amor.
VIOLETTA
(ad Alfredo) ———————– (A Alfredo)
Nol dite a chi l’ignora. ———– No hablemos de quien lo ignora
ALFREDO
(ad Violetta) ———————– (A Violetta)
È il mio destin così ————— Es mi destino.
TODOS
Godiam la tazza e il cantico —- ¡Alegrémonos!. El vino y los cantos
La notte abbella e il riso; ——– y las risas embellecen la noche;
In questo paradiso —————- y que el nuevo día
Ne scopra il nuovo dì. ———– nos devolverá al paraíso.
El fragment, interpretat per la gran soprano Ana Netrebko i el tenor Orlando Villazón forma part del primer acte de l'òpera La Traviata de Giuseppe Verdi. El muntatge és del Festival de Salzburg de 2005 i la direcció orquestral de Willi Decker.
La Traviata és una de les òperes més importants de Verdi. Estrenada el 1853 a Venècia, es basa en la novel·la La dama de les Camèlies d'Alexandre Dumas fill que havia estat publicada el 1948. En aquesta obra realista i tràgica, Verdi s'aproxima als sentiments humans més profunds, a uns personatges que son capaços de lluitar contra les convencions socials per ser feliços i viure el seu amor apassionat.
Se celebra una gran festa al París de mitjans del segle XIX. Violetta Valéry, cèlebre cortesana, ofereix una festa en el saló de la seva casa. El comte Gastone es presenta amb el seu amic Alfred Germont, un jove noble que fa temps que està enamorat de Violetta. Mentre passegen pel saló, Gastone conta a Violetta que Alfredo l'estima, i que, quan estava malalta, va acudir cada dia a casa seva per a interessar-se per la seva salut.
Alfredo se'ls uneix i confirma les paraules de Gastone. De sobte, apareix el baró Douphol, actual amant de Violetta, que s'espera per acompanyar-la al saló, on els seus convidats li demanen que faci un brindis. Ell es nega a fer-lo i llavors és Alfredo el que convida als presents a alçar les copes i gaudir de l'amor que neix.
Violetta s'enamora d'Alfred Germon, un noi jove i ric de l'alta societat parisenca. Contra totes les convencions socials i morals, decideixen marxar de la ciutat i construir el seu amor al camp, allunyant-se de tot el que havien viscut (ella exercia la prostitució de luxe). La família del noi mai no acceptarà la relació i aconseguiran que sota pressió finalment Violetta abandoni al seu estimat Alfred. Ell no entén aquesta decisió i torna a París per humiliar-la i emburlar-se'n.
Veient el patiment per la separació, la família cedeix i accepta finalment a Violetta, però ja és massa tard. Quan Alfred es retroba amb ella per demanar-li perdó Violetta està molt malalta. Els dos amants, abraçant-se, recorden els moments feliços passats, el seu amor pur, la lluita contra les dificultats. Finalment Violeta, estirada al llit, mor als braços de seu estimat. Un final tràgic per un amor apassionat i etern.
