Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CAMILLERI Andrea. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CAMILLERI Andrea. Mostrar tots els missatges

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Dos sistemes de menjar el peix

                                                     Tíndari (foto de Rosa Mª Guijarro)

El comissari tenia dos sistemes de menjar-se el peix. El primer, que exercia a contracor i només si disposava de poc temps, consistia a treure-li l`espina i separar les parts comestibles de les que no ho eren abans de començar. El segon, molt més satisfactori, implicava guanyar-se cada queixalada tot llevant-ne l`espina al moment. Es trigava més, això sí, però precisament aquell momentet de més feia en certa manera d`avançament: durant la neteja del futur mos ja condimentat, el cervell, preventivament, posava en acció gust i olfacte, i així era com si el peix te`l cruspissis dues vegades.

CAMILLERI, Andrea (2001): L`excursió a Tíndari, Edicions 62, Barcelona, pàg. 122.

diumenge, 20 de març del 2011

Els mercats de Palermo

"He aprendido que la literatura es una isla..."
Per seguir llegint:

Gabriel Janer Manila: Impresiones desde Sicillia (2008)

Renato Guttuso : La Vucciria (1976)

"La expresión más auténtica de un pueblo está en sus danzas y en su música. Los cuerpos nunca mienten".
Agnes de Mille, bailarina.

Tarantella Siciliana de Sciacca: música i ball frenètic, alegre i dinàmic, essència siciliana en estat pur.

Més sobre Sicilia:
"¿Cual era, en Sicilia, la proporción de las cosas que sucedían por confusión respecto de aquellas que, en cambio, acaecían sin confusión de identidades o cosas? Para no salir de Vigàta, y limitándose a los últimos tres meses, Artemidoro Lisca había sido asesinado al ser confundido con Nirino Contrera en una noche sin luna; (...) Pino Sciacchitano había muerto porque su mujer había confundido el veneno para las ratas con el reconstituyente que su marido tomaba después de cada comida. Existía también la duda de que todo este confunde que confunde no fuera un falso confunde que confunde, que no había habido ningún error, que la confusión había sido solamente una coartada, incluso un hábito. Entonces ¿de qué podía reírse por una confusión más falsa que las falsas, gente que, por el contrario, vivía en una confusión cotidiana?"
Camillieri, Andrea: La ópera de Vigàta. Destino, Barcelona, 2008, pp.111-112.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...