Beixamel i mató

Rum! Rum!

Yiqui tic-tic, quití-quitic.

Yiqui tic-tic, quití-quitic.

Yiqui tic-tic, quití-quitic.

Yiqui tic-tic, qui tic-tic.

Les pellofes flonges

de color Cristòfol

esternuden consternades

per la mort d'un home-platan,

d'un cendrer i d'un crustaci.

Yiqui tic-tic, quití-quitic.

Yiqui tic-tic, quití-quitic.

Yiqui tic-tic, quití-quitic.

Yiqui tic-tic, qui tic-tic.

Cel·lofanes farcides amb macramé

belluguen l'estofat

en busca de claus francesos

amb qui jugar a fer flors en zel.

Ei beixamel i mató diguem parides!

Ei beixamel i mató diguem parides!

Fer-se el reuma és bo

i no fa mal

de cap

tipus.

Ei Beixamel i Mató diguem parides!

Ei Beixamel i Mató diguem pari-des-patx

Sigues lleig!

Sigues lleig!

Sigues lleig!

Sigues lleig!

Rum! Mh, mh. Mh-mh, mh, mh-mh-mh,

Rum! Mh, mh. Mh-mh, mh, mh-mh-mh,

Rum!

Aquesta peça del disc "Un que de tan llest és tonto i un que de tant tonto és llest" (2006) és de l'Estanislau Verdet, alterego del cantautor Pau Vallvé (Barcelona 1981). Ell mateix es presenta així a la seva web:

"Sóc compositor, productor, músic i serieaddicte.
Vaig començar a tocar la bateria als 3 anys, a estudiar música als 6, a tocar en grups als 10, vaig fer el meu primer disc als 15, vaig començar a gravar-me i produïr-me els meus propis discs als 18, vaig començar a fer gires de concerts dels meus discs als 24, vaig engegar el meu propi estudi de gravació als 26 i el meu propi segell discogràfic als 28. Als 29 he tret el meu 12è disc. Excepte els vents i les cordes, toco tots els instruments en els meus discs i m’ho gravo i m’ho mesclo jo al meu estudi, bàsicament perquè surt més barat i no m'haig de barallar amb ningú. També em faig els dissenys, les webs, alguns dels videoclips i la promoció. (per falta de pasta, no per gust!)
Professionalment em dedico a composar bandes sonores per a cinema, sèries, publicitat i televisió i a produir discs d'altres grups. A banda de tot això he tingut molts projectes musicals personals. Apart de Pau Vallvé, he tret dics sota el nom de OAK, Estanislau Verdet o U_mä entre d'altres".

Més informació: 

http://www.pauvallve.com

http://www.estanislauverdet.com/

Comiendo, bebiendo, jugando... e incluso danzando

Thomas Gainsborough (1727-1788)

Hoy en día asistimos a un espectáculo como si se tratase de un rito. Guardamos silencio, protestamos contra el vecino que hace ruido al comerse un caramelo y sólo nos levantamos de la butaca en los entreactos. En el siglo XVIII, en cambio, el comportamiento era muy diferente. La ópera era el pretexto para reunirse.

Duquesa de Devonshide. Thomas Gainsborough

Cita Francesco Milizia en su obra Del teatro publicada en Venecia en 1773 lo siguiente:

"Hay quien conversa, quien mueve la cabeza de un lado al otro, quien lee, quien bosteza y hasta quien duerme. Alrededor, del suelo al techo, todo son celdillas, y cada una de ellas alberga al menos a una mujer rodeada por un enjambre de hombres, todos armados con telescopios a modo de brújula para saltar de celda en celda, chismorreando, comiendo, bebiendo, jugando... Y la Ópera, la gran Ópera, ¿dónde está? Allá al fondo y al otro lado de esa doble batería de instrumentos se ven moverse de un lado a otro algunas figuras con trajes extraordinarios jamás usados por ningún pueblo, y tan enjoyadas que ni todos los soberanos del mundo juntos poseen tantas gemas.

Retrato de Giusto Ferdinando Tenducci. Thomas Gainsborough

De vez en cuando, de estas extrañas figuras se eleva una voz muy tenue, no se oyen jamás palabras, se ven movimientos, pero nunca gestos. La Ópera va a las estrellas si, en las cuatro o cinco horas que dura, la mayor parte de los espectadores (nunca todos) da muestras de querer escuchar lo que, durante un cuarto de hora, canta un solo actor, o quizá un par".

Iovino, Roberto y Mattion, Ileana: Sinfonía gastronómica (música, eros y cocina). Madrid, Siruela, 2009.

Obertura de Las Bodas de Fígaro de W.A.Mozart en la obra Birthday; propuesta coreográfica de Jiri Kylian para el Nederlands Dans Theater.

La Traviata de Verdi: alcem les copes per l'amor

Gustav Klimt (1907)

ALFREDO

Libiam nè lieti calici ———- Bebamos alegremente de este vaso

Che la bellezza infiora, ——- resplandeciente de belleza

E la fuggevol ora ————– y que la hora efímera

S’inebri a voluttà. ————– se embriague de deleite.

Libiam nè dolci fremiti ——- Bebamos con el dulce estremecimiento

Che suscita l’amore, ———– que el amor despierta

Poichè quell’occhio al core — puesto que estos bellos ojos

(indicando a Violeta)

Onnipotente va. ————– nos atraviesan el corazón.

Libiamo, amor fra i calici — Bebamos porque el vino

Più caldi baci avrà. ———- avivará los besos del amor

TODOS

Libiamo, amor fra i calici — Bebamos porque el vino

Più caldi baci avrà. ———- avivará los besos del amor.

VIOLETTA

(S’alza.) ————————– (levantándose)

Tra voi saprò dividere ———- Yo quiero compartir

Il tempo mio giocondo; ——– mi alegría con todos vosotros;

Tutto è follia nel mondo ——- todo en la vida es locura

Ciò che non è piacer. ———– salvo el placer.

Godiam, fugace e rapido ——- Alegrémonos,

È il gaudio dell’amore; ———- el amor es rápido y fugitivo.

È un fior che nasce e muore, — Es una flor que nace y muere

Nè più si può goder. ————- y del cual no siempre se puede disfrutar.

Godiam c’invita un fervido —– Alegrémonos pues una voz encantadora,

Accento lusinghier. ————– ferviente, nos invita.

TODOS

Godiam la tazza e il cantico —– ¡Alegrémonos!. El vino y los cantos

La notte abbella e il riso; ——— y las risas embellecen la noche;

In questo paradiso —————– y que el nuevo día

Ne scopra il nuovo dì. ———— nos devolverá al paraíso.

VIOLETTA

(ad Alfredo) ———————– (A Alfredo)

La vita è nel tripudio. ———— La vida solo es placer.

ALFREDO

(ad Violetta) ———————– (A Violetta)

Quando non s’ami ancora. ——– Para aquellos que no conocen el amor.

VIOLETTA

(ad Alfredo) ———————– (A Alfredo)

Nol dite a chi l’ignora. ———– No hablemos de quien lo ignora

ALFREDO

(ad Violetta) ———————– (A Violetta)

È il mio destin così ————— Es mi destino.

TODOS

Godiam la tazza e il cantico —- ¡Alegrémonos!. El vino y los cantos

La notte abbella e il riso; ——– y las risas embellecen la noche;

In questo paradiso —————- y que el nuevo día

Ne scopra il nuovo dì. ———– nos devolverá al paraíso.

El fragment, interpretat per la gran soprano Ana Netrebko i el tenor Orlando Villazón forma part del primer acte de l'òpera La Traviata de Giuseppe Verdi. El muntatge és del Festival de Salzburg de 2005 i la direcció orquestral de Willi Decker.

La Traviata és una de les òperes més importants de Verdi. Estrenada el 1853 a Venècia, es basa en la novel·la La dama de les Camèlies d'Alexandre Dumas fill que havia estat publicada el 1948. En aquesta obra realista i tràgica, Verdi s'aproxima als sentiments humans més profunds, a uns personatges que son capaços de lluitar contra les convencions socials per ser feliços i viure el seu amor apassionat.

Se celebra una gran festa al París de mitjans del segle XIX. Violetta Valéry, cèlebre cortesana, ofereix una festa en el saló de la seva casa. El comte Gastone es presenta amb el seu amic Alfred Germont, un jove noble que fa temps que està enamorat de Violetta. Mentre passegen pel saló, Gastone conta a Violetta que Alfredo l'estima, i que, quan estava malalta, va acudir cada dia a casa seva per a interessar-se per la seva salut.

Alfredo se'ls uneix i confirma les paraules de Gastone. De sobte, apareix el baró Douphol, actual amant de Violetta, que s'espera per acompanyar-la al saló, on els seus convidats li demanen que faci un brindis. Ell es nega a fer-lo i llavors és Alfredo el que convida als presents a alçar les copes i gaudir de l'amor que neix.

Violetta s'enamora d'Alfred Germon, un noi jove i ric de l'alta societat parisenca. Contra totes les convencions socials i morals, decideixen marxar de la ciutat i construir el seu amor al camp, allunyant-se de tot el que havien viscut (ella exercia la prostitució de luxe). La família del noi mai no acceptarà la relació i aconseguiran que sota pressió finalment Violetta abandoni al seu estimat Alfred. Ell no entén aquesta decisió i torna a París per humiliar-la i emburlar-se'n.

Veient el patiment per la separació, la família cedeix i accepta finalment a Violetta, però ja és massa tard. Quan Alfred es retroba amb ella per demanar-li perdó Violetta està molt malalta. Els dos amants, abraçant-se, recorden els moments feliços passats, el seu amor pur, la lluita contra les dificultats. Finalment Violeta, estirada al llit, mor als braços de seu estimat. Un final tràgic per un amor apassionat i etern.

Webs consultades: http://www.aria-database.com/, viquipedia.

Una diva muy dulce

El chef Auguste Escoffier dedicó este delicioso helado a la soprano Nelly Melba cuando ésta se hospedaba en el Hotel londinense Savoy, donde dirigía la cocina. Una noche, la soprano le regaló unas entradas para asistir a la ópera de Lohengrin de Wagner dónde ella representaba el papel de Elsa. Para demostrarle su admiración Escoffier tuvo una idea: homenajearla con un postre especial.

Madame Melba asistió, al día siguiente, al restaurante de Escoffier junto a unos amigos. Él les sirvió en una gran fuente de plata un cisne, ave que aparece en la ópera, tallado en un gran bloque de hielo entre cuyas alas colocó unos melocotones con helado de vainilla.

Tiempo más tarde, en 1899, volvieron a coincidir ambos en la apertura del Carlton Hotel de Londres. El chef, recordando lo mucho que le había gustado el postre a madame Melba volvió a realizarlo añadiéndole una aromática y perfumada salsa de frambuesas. Desde entonces el postre lleva el nombre de la diva.

Este postre es muy rápido de hacer, incluso lo podemos elaborar con ingredientes ya preparados como la mermelada de frambuesas, helado de vainilla y melocotón en lata.

Ingredientes: 8 melocotones, 250 gr de frambuesas congeladas, 2 cucharadas de azúcar, 4 bolas de helado de vainilla.

Preparación: Hacemos la salsa Melba triturando las frambuesas junto al azúcar y un poco de agua. Servimos el postre colocando una bola de helado por persona, junto a las mitades de melocotón y cubrimos con el puré de frambuesa. Servimos inmediatamente

Receta encontrada en www.recetin.com