De la literatura a les cuines: Segle XV

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XV. Mostrar tots els missatges

dimecres, 24 de novembre del 2010

Llibre de les dones

Jaume Roig, Libre de consells (també conegut com a Llibre de les dones), Francisco Díaz, València, 1531

Roig, Jaume (ca. 1401-1478). Spill o Llibre de les dones. / Jaume Roig ; ed. d' Antonia Carré. Edició digital: Alacant : Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2001.

Primer libre. De sa joventut Primera part.

De la fadrinea ab sa mare

158 En hun porro

159 aygua beureu,

160 ffoch, sal aureu,

161 he sols l’estatje;

162 pa, conpanatje,

163 vi, si·n voleu,

164 que us ne çerqueu!»

165 A Deu plague

166 que no·m tingue

167 molt la terçana:

168 una semmana

169 hi mengi blets,

170 cols e brots frets,

171 prou ansalada,

172 may carn cuynada.

173 Sorti del llit

174 he, mig guarit,

175 jo me·n parti.�

Libre seguon. De quant fon casat.

Part primera.

Com pres donzella

314 En aquell dia,

315 per tals afrontes

316 yo fiu mos contes:

317 al temps de roses

318 tenir mes coses

319 aparellades

320 e areglades;

321 al terç diumenge

322 si·s vol y menge

323 tot lo veynat:

324 rostit, cuynat,

325 si·s vol o bullen,

326 ffaçen que·s vullen!

327 En aquell jorn,

328 de çert, entorn

329 tre çentes liures

330 despes en viures;

331 tots y menjaren

332 he ben ballaren

333 a llur plaer.

334 Lo desplaer

335 ffon meu a soles:

336 trobi violes

337 en lo meu ort

338 he morritort,

339 donzell ab malva.

340 Entri y ab salva;

341 mon primer past

342 mengi ab tast,

343 he fort mostalla

344 al cap, sens falla,

345 be la·m senti,

346 he no u mostri,

347 dissimulant

348 he no mostrant

349 en res conexer

350 com m’an fet pexer.

351 De çert, pensau

352 per aver pau

353 ffuy paçient.

354 Dilluns seguent,

355 com fom dinats,

356 los convidats

357 tots se·n partien,

358 he sols me dien:

359 «Graçies grans

360 he molts infants

361 vos done Deu!

Més sobre Jaume Roig

diumenge, 14 de novembre del 2010

Pròleg del Llibre de Coch

Brueghel, Peter (1568). El banquet de noces. Viena, Kunsthistorisches Museum

Com sie cosa molt necessària als jóvens de tendre edat aprendre de les virtuts la carrera, e majorment aquells qui en delliberació de servir als hòmens de major grau o condició se deliten, que aquells sàpien ben servir de moltes coses necessàries en aquell, e com yo haja delliberat fer alguna menció de servir en lo present llibre. Primerament tractaré de donar alguna doctrina de tallar encara que lo tallar o trinxar sia cosa que escassament per doctrina se pot bé amostrar quan més per escriptura; emperò, aquells qui bona discreció hauran e per aquella volran apendre puguen aprofitar-se algun bon exemple; e si alguna cosa los parrà no èsser per a ells necessària yo·ls pregue que no la mètan en compte, sinó que la dexen fora de lur memòria. E primerament, com dit he, parlaré e la doctrina de tallar, lo qual nengun hom no pot sinó ben tallar, sols que·s guart que no tall de lonch, sinó que través la carn e aquella tall prima e de bona manera, espertament e neta e que torch molt sovint lo coltell[1] e les sues mans e que·s guart de untar-se’n tant com puga, e no deu parlar mentre que talla, encara que sia interrogat de algú, si donchs no és cosa molt necessària, car açó és la principal cosa que convé que tinga aquell, lo qual ha delliberat de servir a alguna persona de qualsevol grau o condició que sie: e perquè més lealment e sençera servesca a son senyor, és menester que tinga tota aquella criança que li pertany, perquè los seus serveys li sien agradables e acceptes. E per ço, mirant quant és cosa molt necessària la servitut, tractar n’em así alguna poqueta; si bé és cosa tant comuna que algú que algum tant s’estima no sap bé la sua part, e si non sap, así ne pot apendre.