El sabor dels clàssics

Posta de sol al Cap Súnion, Grècia (2010). Fotografia: Fina Masdéu

Virgili.- “La famosa mel de la versificació virgiliana és mel sens dubte; però té un regust una mica farmacèutic... Precisem més encara; Virgili ens torna en certa manera a la boca les sensacions de sabor, olor i consistència de les millors emulsions d’oli de fetge de bacallà.”

Jules Renard.- “En Virgili retrobàrem el gust de l’Emulsió Scott: en Jules Renard, el del vi de quina. També retrobem en Renard el binocle invertit del bon Aloysius. Aquí el binocle té, a més, malícia. (Jules Renard ja és un clàssic. Ell mateix ens ha proporcionat l’espai buit, suficient per veure’l tot clar. Podem parlar-ne calmosament com de La Rochefoucauld o de Leopardi).”

Lluís de Granada.- "¿Qui ha tastat el fruit del cocoter? Aquell qui ho feia no n’haurà oblidat, de segur, la rara sensació: de primer, la frescor lletosa a la boca regalada; de seguida –interminablement, indeglutiblement- la pasta granelluda, eixarreïda, dessaborida, damunt les genives i la llengua. Mastegar coco és una lliçó de moral sobre la caducitat dels plaers de la vida i sobre els fruits del jardí del món, farcits de cendra. La sensació del tast del coco és la de la prosa de Fra Lluís de Granada. Un minut de frescor i gràcies arcaiques; una estona llarguíssima de cendra a la boca.”

Eugeni d’Ors. La Vall de Josafat. Barcelona, 1987. Quaderns Crema.