Estris i paraments

Animalario
Artesans Catalunya
Ceràmica d'Alzira
Cristall Murano
Diseño y la cocina moderna (MOMA New York)
El comidista
Els nostres enllaços de Oli, pa i vi
Història de la ceràmica
Història de la ceràmica
La azulejería del siglo XVIII (València)
Museo Ceràmica de Barcelona
Museo de Alfarería Paco Tito
Museo del taulell (Onda-València)
Museo Nacional de Artes Decorativas
Museo Vetrario
Museu Ceràmica Ametlla de Mar
Museu Ceràmica Manises
Museu del càntir
Museu del vidre (Vimbodí)
Terrissa de Quart
Terrisseria d'Agost

Luc Tuymans: pintor de lo cotidiano

Nacido en Antwerp, Bélgica, en 1958.

Luc Tuymans está considerado como uno de los pintores más influyentes del panorama artístico actual. Es una de las figuras claves de una nueva generación de pintores figurativos que han continuado pintando durante un tiempo en el que muchos creyeron que este medio había perdido su relevancia tradicional. En el contexto de la nueva era de la información, muchos artistas creyeron que la pintura era una forma de expresión demasiado conservadora, que no casaba con la naturaleza heterogénea de la experiencia artística contemporánea. La obra de Tuymans muestra lo erróneo de esta idea.

The perfect table setting (2005)

La obra de Tuymans constituye un enorme depósito de datos, tomados de la fotografía, la televisión y el cine, combinando un gran rango de diferentes estilos y temas. Su temática abarca desde grandes eventos históricos, tales como el Holocausto o la política del Congo Belga, hasta temas tan banales como decoración de Navidad, objetos cotidianos, etc. También encontramos pinturas donde expresa estados emocionales abstractos, titulados "Amargura" o "Insomnio", que implican vínculos existenciales o filosóficos con la condición humana.

El gran abanico de imaginería utilizada por Tuymans se resiste deliberadamente a la categorización. Las ideas no se expresan explícitamente, sino que las encontramos implícitas en alusiones indirectas, creando un collage ambiguo de detalles y fragmentos inconexos. Nos hace pensar que Tuyman cree que la representación solamente puede ser parcial y subjetiva, a través de fragmentos aislados, y el significado, por lo tanto, debe ser compuesto como si de un puzle se tratara.

Web consultada: www.picassomio.com

El dies de mercat (Cortona)

Galabgal (2008). Reggio Emilia-Mercato piazza grande (Prampolini)-hdr seppia

L’amo d’una de les parades de porchetta s’assembla molt a allò que ven: ulls petits, pell lluent i avantbraços bulbosos. Té els dits curts i rodanxons, amb les ungles menjades. Em somriu, lloant les virtuts del seu porc, però quan es gira envers la seva dona el seu to esdevé remugueta. Els seus llavis semblen fixos en una mitja rialla tensa. Hi he comprat altres vegades, i la seva porchetta és deliciosa. Aquesta vegada compro a l’home menys sever de la parada del costat. Demano més sale, sal, per l’Ed, que és com s’anomena el farcit inqualificable que hi posen. M’agrada, però sempre acabo furgant-hi per veure si hi trobo alguna cosa rara. Encara que el porc és útil i apetitós, en totes les seves parts i preparacions, la porchetta, rostida a foc lent, deu ser la millor. Abans de continuar amb les verdures, veig un parell d’espardenyes grogues amb unes cintes per lligar-les als turmells; deixo les bosses de la compra mentre me n’emprovo una. Perfecta, i per menys de deu dòlars. Les poso al cistell amb la porchetta i el parmigiano.

Els dies de mercat hi ha un parell de carrers tancats al trànsit. Els venedors arriben d’hora i treuen, de camions o furgonetes especials, el que sembla seccions senceres de supermecat. En una parada venen pecorino local, formatge de llet d’ovella, que pot ser dolç o cremós, o d’anyada i fort com un corral, junt amb unes quantes boles de parmigiano. El formatge d’anyada és saborós i s’esmicola fàcilment, i em resulta agradable anar rosegant-lo mentre tombo pel mercat.

Estic buscant i reunint els ingredients per al sopar amb uns nous amics. Els meus llocs preferits són els dels dos mestres de la porchetta. El porc sencer està estès sobre el taulell de tallar, amb una mica de julivert entremig de la cua i una poma o un xampinyó gran a la boca. De vegades el cap tallat és  en un costat, contemplant la resta del seu cos, que s’ha farcit d’herbes i trossos de les orelles, etcètera (més val no fixar-s’hi gaire), per rostir-lo després en un forn de llenya. Es pot comprar un panino (un panet cruixent) sense res més que unes rodanxes de porchetta magra o amb una mica de greix, per emportar-te’l a casa.

Si voleu llegir el text sencer, CLIQUEU-HI.

Mayes, Frances (2002). Bajo el sol de Toscana. Barcelona: Seix Barral, 127-133. Traducció al català de Fina Masdéu.

Anne-Miek Bibber (2008). Mark in Pisa



Pròleg del Llibre de Coch

Brueghel, Peter (1568). El banquet de noces. Viena, Kunsthistorisches Museum

Com sie cosa molt necessària als jóvens de tendre edat aprendre de les virtuts la carrera, e majorment aquells qui en delliberació de servir als hòmens de major grau o condició se deliten, que aquells sàpien ben servir de moltes coses necessàries en aquell, e com yo haja delliberat fer alguna menció de servir en lo present llibre. Primerament tractaré de donar alguna doctrina de tallar encara que lo tallar o trinxar sia cosa que escassament per doctrina se pot bé amostrar quan més per escriptura; emperò, aquells qui bona discreció hauran e per aquella volran apendre puguen aprofitar-se algun bon exemple; e si alguna cosa los parrà no èsser per a ells necessària yo·ls pregue que no la mètan en compte, sinó que la dexen fora de lur memòria. E primerament, com dit he, parlaré e la doctrina de tallar, lo qual nengun hom no pot sinó ben tallar, sols que·s guart que no tall de lonch, sinó que través la carn e aquella tall prima e de bona manera, espertament e neta e que torch molt sovint lo coltell[1] e les sues mans e que·s guart de untar-se’n tant com puga, e no deu parlar mentre que talla, encara que sia interrogat de algú, si donchs no és cosa molt necessària, car açó és la principal cosa que convé que tinga aquell, lo qual ha delliberat de servir a alguna persona de qualsevol grau o condició que sie: e perquè més lealment e sençera servesca a son senyor, és menester que tinga tota aquella criança que li pertany, perquè los seus serveys li sien agradables e acceptes. E per ço, mirant quant és cosa molt necessària la servitut, tractar n’em así alguna poqueta; si bé és cosa tant comuna que algú que algum tant s’estima no sap bé la sua part, e si non sap, así ne pot apendre.

Segueix-se la obra. 

---

[1] Coltell: El coltell és major que el ganivet i serveix per a tallar carn; amb aquest barrer hom llesca pa.