El comissari tenia dos sistemes de menjar-se el peix. El primer, que exercia a contracor i només si disposava de poc temps, consistia a treure-li l`espina i separar les parts comestibles de les que no ho eren abans de començar. El segon, molt més satisfactori, implicava guanyar-se cada queixalada tot llevant-ne l`espina al moment. Es trigava més, això sí, però precisament aquell momentet de més feia en certa manera d`avançament: durant la neteja del futur mos ja condimentat, el cervell, preventivament, posava en acció gust i olfacte, i així era com si el peix te`l cruspissis dues vegades.
CAMILLERI, Andrea (2001): L`excursió a Tíndari, Edicions 62, Barcelona, pàg. 122.
