 |
| Mentre escric amb esforç |
Gràcies a Dani Guerrero "Pantxeta" he pogut llegir aquests poemes, que van ser traduïts al català, en 2005, per Narcís Comadira, i vaig comprovar una vegada més com la cuina sempre ens uneix.
Yang Wan Li (1127-1206) Mentre escric amb esforç
No cap vestit d'hivern té la formiga
ni té l'oca salvatge abric de pell;
sota aquest cel de gebre, cadascuna
deleja neguitosa l'aliment.
L'oca salvatge, enfredorida, crida;
la formiga, gelada, no pot més.
Jo, poeta, amb esforç, mesuro els versos,
abans de confiar-los al paper.
Ja gairebé és migdia: el cuiner ens crida.
El meu fill, que llegeix, fa que no el sent.
A la taula es refreda la cassola
de porros i fideus i brou de peix.
Lu Yu (1125-1210) Menjar sopa d'arròs
Busquen homes i dones salut sense parar;
no saben que la tenen a l'abast de la mà.
La recepta és senzilla: no cal torturar el cos, n´hi
ha prou amb què mengin, sovint, sopa d'arròs.
Lu Yu (1125-1210) Després de dinar, compost per divertir-me
El suc del xai perfuma els fideus dins del bol.
M'hi queda lloc encara pel mill daurat i tendre.
Em descordo el vestit i m'amanyago el ventre.
¿Per què m'he d'enfadar si em diuen sac d'arròs?
Poemes ( Segles XI-XVIII d.C), traduïts per Narcís Comadira a partir de la versió francesa de Cheng Wing Fun i Hervé Collet, Laie, Barcelona, 2005. Extrets de l'article de Dani Guerrero "Pantxeta" en el bloc GASTROMIMIX.
