dilluns, 21 de febrer de 2011

Carmen


Prop de les muralles de Sevilla,
a cal meu amic Lillas Pastia,
aniré a ballar la seguidilla
i a beure mançanilla!
Aniré a veure el meu amic Lillas Pastia!
Sí, però tota sola m’avorreixo,
els bons plaers són cosa de dos.
I perquè em faci companyia
hi portaré el meu enamorat,
el meu enamorat! Ja l’he aviat,
el vaig fer fora ahir...
el meu pobre cor tan consolable,
el meu cor és lliure com l’aire.
Tinc dotzenes de galantejadors,
però no són pas del meu gust.
S’està acabant la setmana,
estimaré qui em vulgui estimar,
qui vulgui la meva ànima... només l’ha d’agafar.
Arribeu en bon moment,
no tinc gaire temps per perdre,
perquè amb el meu nou amant,
prop de les muralles de Sevilla,
a cal meu amic Lillas Pastia
aniré a ballar la seguidilla
i a beure mançanilla!
Sí, aniré a veure el meu amic Lillas Pastia!

Carmen de Georges Bizet, estrenada el 1875, amb llibret d'Henri Meilhac i Ludovic Halévy sobre una narració de Prosper Mérimée és sens dubte una de les òperes més famoses de la història del gènere operístic. Es tracta d'una opéra comique, gènere molt popular al París de l'època, però el seu contingut tràgic li dóna una nova dimensió. L'èxit de la mateixa es basa en la coherència que li proporciona un argument que parteix del dibuix perfecte dels dos caràcters protagonistes, Carmen i Don José, així com en la innovació melòdica, harmònica i instrumental de la seva música, que té moments d'una bellesa i sensualitat úniques.
El fragment que podem veure el trobem al final del primer acte. Quan Carmen i Don José es queden sols, ella utilitza totes les seves arts de seducció per fer-lo caure. Primer li demana pietat, després diu que les cordes amb que l'ha lligada li fan mal, li promet un talismà amb el qual totes les dones s'enamoraran d'ell... finalment afirma amb seguretat que ell farà el que ella vulgui i li canta la seguidilla "Près des remparts de Séville", de ritme ràpid i gran sensualitat, acompanyada per la flauta, plena d'alegria i humor, en què li declara que el seu cor en aquest moment està lliure i disposat a estimar-lo a ell.
Després, al segon acte, es trobaran a la taverna de Lillas Pastia, lloc de mala fama i cau de contrabandistes on Carmen menjarà i degustarà el famós vi blanc de Sanlúcar de Barrameda i ballarà fins que acabi la nit.
Sobre el vi diu el poeta Manuel Machado:

La manzanilla es mi vino
porque es alegre, y es buena
y porque -amable sirena-
su canto encanta el camino.

Se n'han fet moltíssimes versions d'aquesta òpera. Recentment, i molt polèmica, ha estat la versió del director Calixte Bieito al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. En aquest cas, la versió proposada és d'Anna Caterina Antonacci (Carmen) i del fantàstic baríton Jonas Kaufmann (Don José), dirigits per Antonio Pappano a The Royal Opera House Covent Garden l'any 2009.
Webs consultades:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...