dissabte, 28 de maig de 2011

Les paraules de la música


Saskia Moro

"Som llenguatge, s'ha dit. I, per tant, una part del llenguatge, les paraules, es fica dins de les disciplines de les arts que no són estrictament paraula. I aquesta disciplina les fa servir, a vegades, amb un altre sentit del que tenen en el llenguatge corrent, i a vegades n'inventa de noves, segons les seves necessitats, i unes i altres passen a la llengua comuna des del significat específic en què han estat usades o creades. Hi ha un transvasament constant entre els lèxics especialitzats i el llenguatge corrent i viceversa, i així, paraules provinents de la llengua usual queden marcades d'una manera especial (com ara, "veladura" o "penediment") quan s'usen en la pintura, per exemple, o d'altres, per poasr un altre exemple, que vénen de la gastronomia ("escalivar", "glaça", "papillota", "ros", "reregust"), que aquesta ha creat i passen a ser d'ús figurat aplicant a la vida corrent aquest sentit que els ha donat el seu origen especialitzat. els lèxics es fan, es modifiquen, s'enriqueixen gràcies a necessitats dels oficis o les arts.
La música té el seu lèxic especial, no podia ser menys, i l'art menys metafòric, l'art amb menys significat -que no amb menys sentit- de tots, de fet amb cap significat, ha hagut de recórrer, per designar-se, al llenguatge de la vida i de les coses".

Comadira, Narcís: "Les paraules de la música". Revista Musical Catalana, núm.317, maig 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...