Cogombres 
Cogombres a rodanxes Quin tip de riure. Tant que els diaris i les televisions parlem tot el dia de cuines i cuiners, la Ruscalleda aquí, l’Adrià allà, aquesta salseta, aquesta desestructuració, aquesta pasta al dente, i resulta que hi ha un problema amb els cogombres i a l’hora d’ilustrar-ho amb una foto o unes imatges animades en triem de carbassons perquè no distingim un producte de l’altre. Que no anem a plaça? Que no cuinem a casa? Que no mengem verdura ni amanides? Quan han de dibuixar un pollastre els nens el presenten rostit perquè no n’han vist mai cap de viu. A nosaltres ens fan il·lustrar un cogombre, i com que només ens l’hem trobat a llesques en un entrepà del McDonalds no sabem pas quina cara fa quan és sencer i vestit.
Carabassó (o carbassó)És verd i allargat? Deixa-m’ho a mi, que ja ho trobaré. I ens surt carbassó. Em podries haver avisat que tenia punxes a la pell. Tant se val, hauríem fotografiat una castanya.
[...] Ah, un cogombre és un pepino? Ho podries haver dit com ho diem sempre i no m’hauria confós.
Manuel Cuyàs. Cogombre i “pepino”. Diari El Punt, dissabte 4 de juny de 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada