dissabte, 26 d’octubre de 2013

I és que el terra és de gelatina movedissa


Ramats de pomes

Un núvol de bluetac,
un sorral on governar
amb cucs de seda que creixen i volen.
Un núvol destil·lat,
tricicles amb rodetes
per si es punxa alguna de les altres rodes.
I el millor és que s'hi menja gelatina,
en aquest gran llençol
on tots hi porten un flic-flac d'última generació.
Sempre fa tic-tac,
i aprèn les hores,
la pometa riu, canta.
Un mirador d'estels,
i hi ha tres patis,
set pometes a dalt l'arbre.
Allà hi ha un os formiguer
que et xucla aquelles llàgrimes si plores
i et fa estar molt més content.
Però amagat hi ha un rellotge molt atent
i una pometa despistada...
Fa tic-tac i aprèn les hores
I li canvien el bluetac per les xinxetes...
Ni set pometes, ni tres patis...
i és que el terra és de gelatina movedissa
i és que el terra és de gelatina movedissa
¡i és que el terra és...
i és que el terra...
Ramats de pomes
ara rodolen
ben indiferents.
Però elles segueixen
dalt del seu arbre
xiuxiuejant cançons
amb el vent.

Del primer disc de Maria Coma Linòleum (2009)

Més informació sobre la cantautora: www.mariacoma.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...