 |
| Tacuinum Sanitatis. XXXI. Ricotta (Recocta) |
El Llibre de totes maneres de potatges de menjar, més conegut com a Llibre de Sent Soví, (1324) és un receptari medieval d'autor anònim redactat en català. És un dels manuscrits més antics d'Europa, el primer receptari conegut de cuina catalana i un dels receptaris europeus més antics escrits en una llengua diferenta del llatí. Conté més de dues-centes receptes. Va ser un dels receptaris de més influència a Europa i algunes de les seves receptes van ser copiades al segle XV en dos receptaris italians, el Libro di arte coquinaria, que considera que els cuiners catalans són els millors del món, i Platina de honesta voluptate et valetudine, i d'aquests receptaris copiats als de la resta del continent.
El llibre és un recull de dues-centes vint receptes catalanes de l'època, pertanyents a la cuina mediterrània i amb una clara influència romana i àrab. Hi ha receptes de sopes, rostits, postres, etc. però destaquen les més de cinquanta receptes de peix, fresc o salat. També hi ha receptes amb crustacis (llamàntol, llagosta, llagostí, cranc i bou de mar) i cefalòpodes (calamar, sípia i pop), però cap recepte que faci servir petxines. Utilitza ja tonyina salada en conserva, anxoves en oli i la tècnica de l'escabetx. L'escabetx va ser introduït als Països Catalans pels àrabs, que el fèien amb carn i molt rarament amb peix. Al Sent Soví hi ha ja tres receptes d'escabetx, també amb peix (una amb sardines). No hi ha receptes de peixos d'aigua dolça, tot i que se sap que es pescàven truites i que es conservàven salades. Tampoc menciona l'arengada ni peixos de procedència no mediterrània, com per exemple el salmó.
Text extret de Viquipèdia: Llibre de Sent Soví
Més informacióSobre el Llibre de Sent Soví
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada