dissabte, 29 de gener de 2011

El gust, segons Llorenç Torrado

Joaquim Sunyer: L'esmorzar (1915)

Tot i ser del que més parlem, quan parlem de la cuina, i el que més ens atrau del menjar, el gust continua essent difícil d'explicar teòricament. Sabem distingir la nostra cuina pel gust que té, indubtablement;fins i to, podem fer-ho per l'olor i el color, però que ens demanen que la verbalitzem hem de recórrer a parlar-ne indirectament i ens referim a plats, productes o salses que considerem exclusius - sovint sense cap raó objectiva - de la nostra cuina.
Són les festes culinàries, els plats, i no els productes - el gust - els que signifiquen cada cuina reconeguda. Productes i tècniques són pràcticament igual arreu, sobretot en cuines com les nostres, inscrites en el tronc cultural i biològic mediterrani.
Són les barreges, les combinacions entre productes,la utlilització preferent o secundària que se'n fa i, sobretot, la valoració de qui s'ho menja, dependent tant de l'adaptació a les circumstàncies (el suquet del pescador fet amb el peix que té a mà) com de factros emotius especials (la desitjada escudella de Nadal) , el que defineix i explica les cuines. Són els gustos, les seves harmonies i els seus contrastos i l'esta d'ànim que donen satisfacció o insatisfacció. Un codi estètic que produeix emocions biològiques i anímiques amb la seva sintaxi.
Llorenç Torrado: El gust, a Menjar a catalunya. L'estil d'un poble (Generalitat de Catalunya) 

Llorenç Torrado va morir a l'agost de 2007. Si voleu llegir el número especial publicat per INFOMERCATS, CLIQUEU-HI.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...