Harira: la sopa del Ramadà

Majeed, Raaid (2008). Ramadan Iftar

És la sopa del Magrib per excel·lència. Aquest plat i el cuscús són, als països del Magrib, els dos plats més famosos de la cuina magribina; contràriament, a l’Orient Mitjà, són poc coneguts. La harira es coneix amb el nom de “la sopa del Ramadà”, perquè tot i que se’n consumeix tot l’any i, especialment, a l’època del fred, durant el mes sagrat del Ramadà tots els fidels, gairebé cada dia, trenquen el dejuni amb la harira. En canvi, al Pròxim Orient, un parell d’hores abans de l’iftar l’aroma d’aigua de roses i tarongina, que gairebé sempre és un ingredient dels pastissos típics, sobretot del katayef, impregna agradablement l’aire. 

Un cop s’han menjat la sopa, els magribins beuen un got de llet, roseguen uns dàtils i fins i tot alguns mengen un tros de pastís; aleshores descansen una estona i després mengen el plat principal, que pot ser cuscús, tajina, bosif (peix espasa amb ametlles), etc. En el món àrabomusulmà, les nits del Ramadà s’allarguen des de l’iftar fins a l’alba. Un cop acabat el gran tiberi, la gent no para de picar aliments frívols i viciosos, per tal d’atipar-se i resistir la prova del dejuni de l’endemà. Els autèntics creients desaproven el malbaratament que practica la gran majoria, perquè amb aquest comportament, sens dubte, desvirtuen el vertader missatge d’humilitat i austeritat del Ramadà. 

Jamal, Salah (2001). Aroma àrab. Receptes i relats. Barcelona : Editorial Zendrera Zariquiey, 104-105