El eid saghir i el eid el addha

Pics, Gina (2009). Happy Ramadan

En el calendari musulmà hi ha moltes dates notables. Les dues més importants i que més se celebren són el eid saghir (se celebra el final del Ramadà) i el eid el addha (la pasqua del sacrifici o la festa que celebra el final del pelegrinatge a la Meca). Els musulmans, cadascú d'acord amb les seves possibilitats i una mica més, celebren a l'hora de dinar ambdues festes sagrades amb un menú a base de xai o pollastres farcits o guisats. Els més esplèndids, no sempre els més rics) trien el xai. Si finalment hom tria el xai, tard o d'hora, aquesta elecció crearà un al ambient, propici pels nens. Us ho explico. Els nens àrabs, com tots els nens del món, s'estimen molt els animals de companyia. Però la cultura islàmica rebutja el gos perquè hom considera que no té autocontrol higiènic, i rebutja el gat perquè, com tothom sap, és anàrquic i insubmís; o sigui, que no és de confiança. Per tant, tots els nens esperen amb anhel l'arribada d'aquestes festes per demanar als pares que els comprin abans d'hora un cabrit viu. Quan arriba el moment del sacrifici de l'animaló, ja s'ha convertit en l'amic inseparable dels nens de la família, que el complimenten d'una manera increïble. El porten a pasturar, el renten, hi juguen, hi parlen, hi dormen i fins i tot el porten, d'amagat, a l'escola. Què passa el dia assenyalat per al sacrifici de l'animal? Passa el que tothom s'esperava que passés. Tots els nens de la família s'interposen entre l'animal i el seu carnisser, comencen els forcejaments i les batusses, però finalment s'imposa el criteri del més grans i, finalment, els nens estaran malenconiosos uns quants dies pe la mort del seu cabrit.

Algun lector preguntarà per què els pares fan cas de les peticions dels nens i compren el lletó? La resposta és senzilla, un mes abans de la pasqua, els nens no paren de clavar la tabarra als pares perquè comprin el xai, fins que ho aconsegueixen. A propòsit, cap nen que hagi conviscut amb l'animaló es menjaria la seva carn. Recordo perfectament quan era petit i els meus germans i jo rebutjàvem menjar la carn que ens havien regalat els nostres veïns, un xai que tots els nens de l'escala havíem cuidat fins que el van sacrificar. Per evitar situacions com aquesta, i per altres raons, el meu pare mai no va comprar un xai viu; no record. ni tal sols haver menjat un plat de xai farcit fins fa cinc anys. Ell optava sempre pels pollastres

Jamal, Salah (2001). Aroma àrab. Receptes i relats. Barcelona: Editorial Zendrera Zariquiey, 147-148.

• Si voleu llegir els CODIS de la taula i la gastronomia àrabomusulmana, CLIQUEU-HI.

• Per a conèixer el VOCABULARI bàsic de la gastronomia àrabomusulmana, CLIQUEU-HI